TEOLOGÍA PASTORAL

Asignatura del Instituto Superior de Ciencias Religiosas (ISUCIR)

Bachiller y Licenciatura en Ciencias Religiosas

INTRODUCCIÓN

La vida cristiana dels creients originen dues funcions necessàries i diferents com és: l'acció pastoral i la reflexió teològica.

 

1.- La primera és l'acció eclesial del poble de Déu en el món.

 

2.- La segona expressió es refereix a la reflexionar sobre les manifestacions i intervencions de Déu en la humanitat a través de Jesucrist per mitjà de l'Església.

 

El terme acció correspon al verb fer o realitzar. Se'ls uneix a els adjectius com són sagrat, pastoral o apostòlic, eclesial.

 

L'acció pastoral és actualització de la praxi de Jesús, de solidaritat, d'obediència al Déu del regne. El que Déu exigeix ​​és una nova conducta, una fe amb obres, una pertinença eclesial al servei del poble, una pràctica evangèlica i una opció de vida per el món.

 

L'acció pastoral està al servei del Regne de Déu, al projecte pastoral de Jesús la categoria de Regne és central, el regne de Déu és el decisiu i últim per a Jesús de Natzaret. Per tant ha de ser el decisiu per a l'Església i per a la praxi pastoral, per descobrir el regnat de Déu, cal descobrir el Jesús històric, la relació amb el regne no és de mera predicació sinó d'acció, perquè intenta fer-ho en la seva realitat concreta. La pastoral se pot entendre en el marc de les següents àrees:

 

a.- La Evangelització o kerigma: com a primera acció o praxi cristiana (Proclamació) amb fets i paraules a tots els homes i dones, en particular als pobres, amb el propòsit de conversió a l'Evangeli i la persona de Jesucrist; la evangelització ha de ser testimoni i professió de fe en l'experiència humana de l’obra de Jesucrist, revelador del Déu cristià.

 

b.- La catequització o didaskalia: com a segon moment necessari de la teoria i pràctica cristiana com a procés permanent d'aprofundiment de la fe per part de la comunitat i els seus components, a través de l'educació de la fe per parlar de Crist avui.

 

c.- La interpretació teològica o krisis: com una preocupació i ocupació constant és el pol crític i profètic del discerniment, on s’il·lumina la vida a la llum del sentit cristià ofert per Jesús. És la unificació de la fe viscuda en l'existència.

 

d.- La fraternitat viscuda o pastoral comunitària (koinonia): La missió de la fraternitat viscuda (koinonia) és servei de caritat ad intra. Mostra el misteri de la comunió i revela la paternitat de Déu en la fraternitat cristiana, on es creix al voltant del Mestre que és Jesús des d'on la comunitat es congrega (amb les seves qualitats i defectes) per formar nous germans, que afronten i declaren en nom de la cara de Crist, l'infinit amor que d'Ell mana.

 

e.- La vida sacramental o pastoral litúrgica (leitourgía): La missió litúrgica abasta tot el conjunt de la celebració dels misteris de Crist, és celebració del culte cristià com a servei d'esperança. És una cosa que es fa, com a acció simbòlica actualitzadora de la praxi pasqual de Jesús el Crist des del seu testimoni de la mort a la resurrecció.

 

f.- El compromís alliberador o pastoral social (diakonia): És el servei de la caritat ad extra (que es transforma en la missió alliberadora) on es mostra el misteri de la edificació del Regne fora de les fronteres de l'Església, per una societat més humana, en tant més lliure i justa: és la pràctica de la justícia contra tota opressió dominació o dependència de cara a la creació d'una nova societat, amb Crist per a la nova creació.